Obra

Selecció del treball realitzat

One touch rec

LEAVE YOUR MESSAGE AFTER THE TONE

Conjunt d’instal·lacions que reflexionen sobre la representació de la realitat, l’anàlisi de  procés pictòric com a mètode d’aproximació, i el registre de l’experiència com un cicle continu i necessari.

MÉS ENLLÀ DE LA REPRESENTACIÓ

Ernst H. Gombrich ho va expressar bé, però, si se´m permet una correcció al mestre, ho va deixar encara incomplet. On ell va dir “No existeix realment l’Art.

Tan sols hi han artistes”, hi caldria afegir “Tan sols hi han artistes i espectadors”. El procés artístic no acaba en l’autor de l’obra. L’obra troba la seva completesa en la recepció, en la introducció de l’espectador en l’escenari, en definitiva, en el joc de l’art. Un joc que necessita d’artista i espectador de forma indefugible.

Des de que conèc a Gabriel Verderi, la seva obra ha evolucionat fidel en tot moment a la preocupació pels temps de crisi que viu l’art contemporani. En les seves obres s´hi reflecteix la consciència i reflexió sobre gran part dels ítems que condicionen el pensament estètic més recent, com ara la dificultat per accedir a l’espectador, les limitacions del diàleg artístic amb la realitat, o la dialèctica permanent entre base material i contingut conceptual en l’obra d’art.

En l’exposició que ara ens presenta tres eixos conceptuals s’han establert fins a definir la formalització de les idees que dominen la present mostra: la utilització de l’aproximació com a experiència compartida entre l’artista i l’espectador,la consideració del substrat com la base descriptiva del procés artístic, i la incorporació de l’acció com a unitat significativa d’aquest mateix procés. Tres vies obertes, presents en les instal·lacions, pintures i elements que omplen els tres espais diferenciats de que consta l’exhibició. Obres d’art que són alhora petjades d’una experiència vital que busca arribar a comunicar-se més enllà de si mateixa, arribar a esdevenir una experiència compartida.

D’ençà del camí obert als inicis del nostre ja vell segle XX per les avantguardes històriques, l’art s´ha enfrontat obertament a la crisi de la representació

pictòrica. La impossibilitat de la traducció. La lluita permanent per vorejar, negar, o reduir la distància entre realitat i representació, entre món i producció, entre sensació i expressió. Les operacions de creació artística esdevenen en aquest sentit manifestacions d’una tendència il.lusionística, mostres d’una lluita oberta per establir ponts entre realitat i espectador. Construccions dominades pel desig de salvar distàncies i esquerdes massa cops invisibles, però que cal fer evidents per poder continuar caminant sense basar l’art en mers miratges.

L’obra de Gabriel Verderi es configura precisament des d´aquesta consciència, des d’una voluntat explícita de diàleg obert i crític amb l’espectador contemporani, per l’intent d’arribar a facilitar el rastre i les senyals necessàries que permetin accedir al nivell de significació que les seves diferents obres ens apunten. Un rastre que intenta descriure i compilar l’experiència d’observació obtinguda, l’emotivitat viscuda per l’artista en l’estat de consciència estètica.

La incertesa oberta davant la crisi esmentada de la representació pictòrica obre un buit radical en el territori artístic. un buit que s’omple ara de la mà de la interacció i l’aproximació a l’espectador. Són massa pocs encara avui aquells que com en Gabriel Verderi transiten conscientment la dificultat de l’experiència estètica actual, la incertesa a la que devem enfrontar-nos i de la que devem saber aprendre. Un camí difícil, però un camí massa ric per no endinsar-s’hi amb delit.

Jordi Alberich